En la primera entrega d’aquesta nova etapa dels pessics de sûtra, us proposava introduir en les vostres vides el mètode abhyâsa – vairâgya, la pràctica i el deseiximent (Y.S. 1.12) per aturar o, si més no, reduir les fluctuacions de la ment.
Si bé és cert que Patañjali ja ens avisa que això no és una tasca fàcil i que requereix molt de temps, també és cert que sovint quan decidim començar un treball d’aquest estil, no tan sols no aconseguim aturar la nostra ment, sinó que al contrari ens augmenten les preocupacions.
Hem decidit introduir alguna pràctica a la nostra vida, aturar-nos cinc minuts dos cops al dia, o apuntar-nos a un curs de ioga. El primer dia ens ho agafem amb molta il•lusió: ens aturem dos cops, respirem de manera conscient i estem millor; o anem a la sessió de ioga i en sortim nous.
Però passen els dies i no sembla que hagi canviat res. He de parar cinc minuts, però és que això que estic fent és molt urgent, a més a més això de parar cinc minuts és una beneiteria, una cosa tan senzilla no pot fer res.
O vaig a la classe de ioga i no aconsegueixo desconnectar com desconnectava abans,em fan fer exercicis que no puc fer bé. I sorgeixen dubtes: ho faig bé?, segueixo el mètode correcte?, no seria millor canviar de professor?, i si provés una altra cosa?...
Sentir-me culpable per no poder complir el meu compromís amb la pràctica, dubtar, tornar-me laxa en la pràctica, tenir poques ganes de continuar, abandonar el treball... Tot això són obstacles en el camí dels què ja ens avisa Patañjali ( Y.S. 1.30). I seran obstacles, si realment ens aturen i ens fan desistir de les nostres ganes de millorar.
Però els obstacles es poden convertir en proves a superar, proves que ens indiquen que hem començat a caminar, que ja hem fet els primers passos. De fet, tot el camí consisteix en això, en anar superant els obstacles que van apareixent al llarg del camí. Difícilment trobarem un mètode que ens porti a aturar la ment de cop, però si anem superant obstacles, després d’un temps, quan mirem enrere, serem capaços de veure el camí recorregut.
Patañjali coneixedor d’aquest procés ens avisa i ens dóna eines per superar els obstacles, i el primer que ens diu és que en cas de dubte, de feblesa, de malaltia, de desgana etc, sobretot que ens mantinguem en el mateix camí, que perseverem en allò que ja hem començat (Y.S. 1.32). La dispersió d’esforços i d’energia ens portarà al fracàs.
Però en els estats de confusió no és fàcil perseverar en la pràctica, i per això podem utilitzar eines auxiliars, com posar l’atenció a la respiració, fer-la conscient i afavorir la fase de l’expiració per tranquil•litzar-nos (Y.S.1.34). O bé anar a passejar per la natura, sentir l’olor del bosc, el tacte de les plantes, mirar una posta de sol, escoltar música (Y.S. 1.35). O bé apropar-nos a persones que ens puguin guiar, que encomanen pau, persones amb qui puguem parlar, explicar-nos i deixar-nos aconsellar (Y.S. 1.36). O bé anar al cinema, llegir un llibre, o qualsevol altra cosa que ens pugui fer desviar la nostra ment dels obstacles i retornar-nos, ni que sigui per un temps curt, a un estat de calma.
Hem de retornar a un estat de calma suficient que ens permeti reprendre la pràctica d’abhyâsa – vairâgya que ja hem començat i perseverar en la mateixa direcció, ja que serà aquesta perseverança la que produirà els canvis necessaris en la nostra ment.
Ànims i endavant.
Jordi Nogué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada