dissabte, 23 de novembre de 2019

LA FE (Y.S.1.23 a 1,29)

Hi ha persones que des de ben petites tenen molt clar el que volen de la vida, es preparen per a una tasca concreta que donarà sentit a tot el que fan, prenen un compromís i dediquen tots els seus esforços en la mateixa direcció. Sovint són persones que han nascut amb un do especial i acabaran essent uns prodigis, com per exemple Mozart, Einstein, Gandhi, i tants d'altres més anònims. Patañjali ens diu que hi ha persones que ja neixen amb unes qualitats extraordinàries innates (Y.S. 1. 19).


Hi ha altres persones que troben la força necessària per afrontar les vicissituds de la vida en la devoció que senten per alguna Divinitat. Són persones que creuen en un Força Espiritual Superior i confien i s'abandonen a Ella. Són persones que posseeixen una actitud interior de gratitud, humilitat, confiança, reverència i abandó cap aquesta Divinitat; actitud que acompanya totes les seves accions. Cultivar la devoció cap al Senyor (Ishvara), per tots aquells a qui això sigui possible, és el millor dels camins per arribar a la pau del ioga, segons Patañjali (Y.S. 1.23).


Per tota la resta de persones, per aquelles que no han nascut amb unes habilitats extraordinàries, o que la devoció cap a una Divinitat no és prou forta per sostenir-les, o simplement no existeix, per totes aquestes persones Patañjali diu que no han de creure que no poden fer res, sinó que el seu camí demana potenciar el que ells tenen realment. Tenen una petita i confusa intuïció, a vegades ni tan sols reconeguda i, menys encara confessada, que la seva vida podria ser millor, encara que no saben ni com ni de quina manera. Aquesta petita intuïció és la FE i és el que han de fer créixer fins a convertir-la en el seu suport (Y.S. 1.20).






Segons el diccionari, la FE és el convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència, que alguna cosa és eficaç, és veritable o es realitzarà. La FE és aquella veu que ve del més fons del nostre ésser, i que ens guia cap a l’autèntic sentit de la nostra vida. La FE està en l’origen d’aquell convenciment que tenim en el fons, i de vegades molt en el fons, de saber si el que estem fent és allò que veritablement ens convé.


Però aquest convenciment i aquesta força que ve del fons del nostre ésser, està velada o tapada per una capa formada per les impressions de l’experiència del dia a dia, per la nostra raó, basada en el coneixement intel•lectual, i sostingut per la nostra memòria; per això segons el gruix d’aquesta capa superficial, la percepció dela nostra FE pot ser molt feble, i fins i tot nul•la.


La FE, com diu la dita, “és capaç de moure muntanyes”, ja que és una força que no ve de nosaltres sinó que ve de la Font (Purusha); però hem de ser capaços de sentir-la, de notar-la. És per això que evolucionem més de pressa o més a poc a poc en funció del grau de FE que siguem capaços de notar o de sentir (Y.S. 1.21).






I és per aquest motiu que el sentit de la nostra pràctica ha de ser mirar cap a dins nostre, aprendre a escoltar, a mirar, per travessar aquesta capa superficial i poder connectar amb la nostra FE, amb aquesta força que ens impulsa i que ens guia. En la mesura que siguem capaços de connectar-hi, serem capaços de trobar sentit a la nostra vida i de tenir la força suficient per dur-la a terme.


Us animo a tots a seguir practicant, a buscar la vostra FE, perquè sigui veritablement el vostre suport i la vostra guia.


Ànims i endavant



Jordi Nogué

Cap comentari:

Publica un comentari