La finalitat dels pessics de sûtra sempre ha estat donar a conèixer el ioga, especialment el seu text de referència: els “Yoga sûtras de Patañjali”i fer arribar a tothom la gran saviesa continguda en aquest antic text. Ara volem intentar que el lector faci un pas més i que pugui incorporar aquesta saviesa a la seva vida, per això durant aquest curs ens centrarem en explicar els MITJANS que proposa el ioga per assolir la pau mental que promet.
Recordem que la finalitat del ioga és aturar les fluctuacions de la ment (Y.S. 1.2). Aturar la ment és deixar d’estar sempre preocupats per una cosa o una altra; és deixar d’estar constantment pensant en què ens queda per fer, o si arribarem a temps o no; és deixar l’angoixa de pensar si hem estat a l’alçada del què s’espera de nosaltres, és deixar de pensar si hem fet les coses bé o malament. etc. Aturar les fluctuacions de la ment ens permet ser nosaltres mateixos i estar en pau (Y.S. 1.3)
El primer MITJÀ que trobem en els sûtras per poder aturar aquest tipus de funcionament de la nostra ment, consisteix en fer dues coses, abhyâsa – vairâgya, la pràctica i el deseiximent (Y.S. 1.12). Vairâgya vol dir deixar, deslligar-se de tot allò que atrau la nostra ment, i aconseguirem deslligar-nos-en amb abhyâsa, la pràctica.
Per poder aconseguir resultats amb aquest mitjà cal fer-lo present en les nostres vides, ja que és un mitjà d’entrenament de la nostra ment i com qualsevol altre entrenament, com més temps hi dediquem millors seran els resultats. Veiem doncs alguns exemples de com aplicar aquest mètode, de manera fàcil i senzilla, a les nostres vides.
Una manera d’aplicar aquest mitjà és introduir una petita pausa a la nostra vida algunes vegades al dia. Un, dos o tres cops al dia, podem parar de fer allò que estem fent durant cinc minuts, seure en una cadira, tancar els ulls i observar el cos com respira. Parar implica deixar allò que estem fent, és el deseiximent, i seure i observar la respiració és la pràctica. Per fer això hem de fer un esforç de voluntat, de compromís amb nosaltres mateixos, i és aquest esforç el què a la llarga donarà els seus fruits.
Una altra manera d’aplicar el mètode pot consistir en fer, de tant en tant, una parada d’un sol minut. Cada vegada que hi pensem, quedar-nos quiets i observar com tenim el cos, sentir el cos, i afluixar tensions. Només cal un minut i continuem amb allò que fèiem. Aquí també hi ha els dos elements, deixar el què estic fent- deseiximent-, i – pràctica-, relaxar el cos.
Quan estiguem fent una acció / activitat mecànica, com conduir, fer una feina manual, o caminar d’un lloc a un altre, podem posar tota la nostra atenció en què està fent el cos, en notar el seu moviment, a estar presents en cada gest, i no deixar que la nostra ment divagui amb altres coses que no sigui allò que estem fent.
Altres coses que podem fer: deixar un dia el cotxe a casa i anar a treballar a peu, o si no és possible, aparcar una mica més lluny i caminar una mica fent un passeig conscient...també podem mirar de modificar alguna altra de les nostres rutines quotidianes.
I naturalment, també tot allò que normalment associem més al ioga, com pot ser fer una classe setmanal de postures, fer estones de meditació. etc.
Totes aquestes propostes tenen en comú la introducció a la nostra vida de “coses” que abans no hi eren, això és la pràctica – abhyâsa-, i per poder introduir aquestes pràctiques hem de deixar de fer algunes coses que fèiem, això és el deseiximent – vairâgya- . Però el factor més important, com en qualsevol altre entrenament, és la constància; cal que aquests petits canvis que anem introduint en la nostra vida s’hi quedin, que siguem constants al llarg del temps, i així a poc a poc s’aniran modificant “coses” a les vostres vides.
De moment res més, només animar-vos a intentar-ho i desitjar-vos ànims i constància en les vostres pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada