El sūtra 1.2 i l’alliberament final
En el comentari del mes de maig vam parlar de dues de les quatre paraules que conté el sūtra 1.2 que és la definició del Yoga i dèiem que aquesta definició es fa en relació a l’activitat de la ment.
Però per què Patañjali no defineix en el primer capítol la ment?. No sabem de cert qui era Patañjali, però sí sabem que tenia una alta capacitat a l’hora d’expressar conceptes difícils i d’estructurar de manera diamantina tot allò que volia transmetre. Per tant si definia el Yoga en relació a la ment, per què no definia la ment i en canvi sí definia detalladament els processos mentals (YS 1.5-11)? La meva resposta és que no ho va fer perquè la ment forma part del misteri vital i només sabem de la seva existència a través de les seves activitats, les cinc activitats de la ment (YS 1.6): coneixement correcte, coneixement incorrecte, imaginació, son profund i memòria.
Si la nostra ment estigués totalment “aturada” no podríem percebre-la, ni segurament tampoc podríem existir amb l’existència tal i com la coneixem ara. La ment doncs podria ser, per exemple, una emanació de la Pura Consciència necessària per a l’experimentació de la vida. En tot cas el Yoga Sūtra ens diu que la Pura Consciència és l’essència de la persona (YS 1.3), existent abans i després de l’encarnació en el cos (YS 4.32-34), i que és energia. També el cos i la ment són energia segons el sūtra (YS 2.18), però sembla ser que aquesta energia és o d’una altra mena (YS 2.20 i 21), o en tot cas és una energia diferent ja que està al “servei” de la Pura Consciència (YS2.21) Per tant a la Pura Consciència, per a fer l’experiència de la vida, li cal la ment (YS 2.20 i 21).
En aquesta línia de reflexió actualment sabem, pels testimonis de persones que han experimentat estats ran de la mort, alguns molt documentats científicament[1], que en aquestes circumstàncies tan extremes s’experimenta un estat expandit de consciència en el qual però, alguns nivells de la ment continuen clarament actius, com per exemple l’ego i les emocions. De fet els darrers sūtra-s del capítol 4 (YS 4.32 i 34) diuen quelcom de molt similar en plantejar “la fi del procés de transformació de les energies fonamentals” (YS 4.32) i l’alliberament com “la reabsorció de les energies fonamentals buidades de funció per a la Pura Consciència” (YS 4.34) o bé com “el restabliment del poder de la Consciència espiritual en la seva pròpia natura” (YS 4.34), és a dir un cop la Pura Consciència s’allibera del cos, també posteriorment s’alliberaria de la ment i aleshores quedaria establerta en “la seva pròpia natura” (YS 4.34)
Per tant si interpretem el Yoga Sūtra des d’aquest punt de vista, el procés d’alliberament succeiria més enllà de la mort del cos, amb una etapa intermèdia durant la qual d’alguna manera la ment encara està activa, és el que en la tradició budista s’anomena Bardo i que també apareix documentat en estudis científics com ara el de Peter i Elizabeth Fenwick.[2]
Més enllà d’aquí ja no sabem res més. Però encara tenim el sūtra 4.34 que ens dóna, com sempre, el seu missatge esperançador: “L’Aïllament alliberador és la reabsorció de les energies fonamentals buidades de la seva funció per a l’Ésser interior o encara el restabliment del poder de la Consciència espiritual en la seva pròpia natura. Que així sia.”
Beatriu Pasarin
Il·lustració 1 http://www.boon.life/page/view-postt&id=42
Il·lustració 2 https://dondeg.wordpress.com/2014/05/28/patanjalis-ten-types-of-samadhi/
[1] En aquest sentit us recomano la lectura del llibre de l’Anita Moorjani, Muero por ser yo, en pdf: http://datelobueno.com/wp-content/uploads/2014/05/Muero-por-ser-yo.pdf o en audiollibre: https://www.youtube.com/watch?v=wjTBSCdf2Dc
[2] Peter i Elizabeth Fenwick (2015). El arte de morir. Un viaje a otra parte. Ediciones Atalanta. ISBN 978-84-943030-7-4.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.