El sūtra 1.2, el segon sūtra del primer capítol del Yoga Sūtra, és la definició del Yoga i està format per quatre paraules: yogaḥ citta vṛtti nirodhaḥ. Si seguim la traducció i el comentari de Frans Moors la darrera paraula nirodhaḥ significa orientació, canalització, concentració, asserenament, control, mestratge i aturada. En canvi l’Òscar Pujol en la seva traducció, en dóna només els significats negatius: aturada, deteniment, obstrucció i supressió. Per tant segons Pujol la traducció d’aquest sūtra és: “el ioga és l’aturada dels processos mentals”. Personalment penso que si el ioga és aturar els processos mentals ben poques persones deuen assolir l'estat de ioga en aquesta vida. En aquest sentit recordo que Lama Guendun Rinpoché en el seu Mahamūdra deia: “Si la meta de la meditación es alcanzar un estado libre de toda actividad mental y de todo pensamiento, podríamos decir que las rocas y la tierra son mejores meditadores que los hombres” [1] i suposo que ell, que va passar més de tres quartes parts de la seva vida sol en meditació, bé deuria saber el què deia. Per tant i abans de continuar, observem una obvietat: si estem definint el ioga en relació a l’activitat mental, el ioga sembla que no tractarà principalment de postures, sinó d’un treball dirigit a la ment, que té en la meditació, el seu canal central. I això és molt important de tenir-ho clar.
En canvi la definició del sūtra 1.2 que dóna Frans Moors en la seva traducció i comentari és, al meu entendre, molt més humana: “L’harmonia és l’asserenament, la concentració i la canalització complerta de les activitats fluctuants del mental.”[1] D’entrada la traducció de la paraula yoga per harmonia n’és un dels grans encerts, perquè encara que cap de nosaltres no hagi experimentat mai “la canalització complerta de les activitats fluctuants del mental”, sí que hem experimentat moltes vegades durant la pràctica, ja sia de postures, amb la respiració, el cant o la meditació, una experiència vívida d’harmonia. Però a més a més, la traducció de la paraula nirodhaḥ amb tres paraules estableix una gradació que ens dona cabuda a tots en el treball d’aquesta orientació o canalització dels processos mentals necessària per arribar a l’estat de Yoga, independentment del nivell on cadascú hagi arribat. En aquest sentit doncs, és una traducció del mot nirodhaḥ totalment conseqüent amb la nostra tradició de ioga, la de Krishnamacharya i Desikachar, on l’accent no es posa en com s’ha de practicar, sinó en com cada persona pot practicar, adaptant-li la pràctica al seu moment i a les seves circumstàncies. Es dona per tant, més importància a la persona que no pas a la tècnica, ni a la consecució última dels objectius pels quals practiquem aquesta tècnica.
Però encara hi podem sentir, en aquesta gradació, una lectura més àmplia i inclusiva si l’apliquem al procés vital: aleshores l’asserenament, la concentració i la canalització agafen un sentit profund, que dota de significat i d’esperança el procés de cada persona ja que, en definitiva, serà ella qui esculli la direcció cap a on canalitzar la seva vida.
Beatriu Pasarin
[1] Lama Gendun Rinpoché. Mahamūdra. El gran sello o la vía del amor y la compasión. Imagina, San Sebastián, 1999, p. 57
[1] Patañjali. Yoga-Sūtra. Traduction et Commentaire Frans Moors, dans Les Cahiers de Présence d’Esprit, neuvième cahier, p. 21
Fotografia: http://www.sqvnatura.org/loreneta-hirundo-rustica/
