Perquè hem patit, recordem que venim del dolor (YS 2.15),hem
entès que hem d’introduir un canvi a la nostra vida.El dolor és el gran motor
per a fer-nos comprendre que hem de posar llum en la nostra manera de ser i de
viure. Per tant, allò que estem buscant, és evitar el dolor futur (YS 2.16). Patañjali
ja ens ha marcat la direcció amb la pràctica i el desaferrament (YS 1.12) Ara
que ja sabem que ens cal fer alguna cosa i que ens cal deixar de fer-ne d’altres,se’ns
proposa d’introduir una metodologia del fer en el nostre viure, el yoga de
l’acció (YS 2.1): disciplina, autoconeixement i abandonament dels resultats de
les nostres accions són els tres elements que es conjuguen en aquest yoga
preliminar o nuclear.
Segons ens diu Frans Moors en el seu comentari als Yoga Sūtra aquest yoga “ha d’acompanyar
cadascuna de les nostres accions, cadascun dels nostres pensaments”[1] És la
pràctica que ens ha de facilitar una acció intel·ligent, reflexiva i orientada que
ens desvetlli a la dimensió conscient de la Vida. I ens fa notar també en Frans
que l’ordre en què Patañjali enumera els tres elements és significatiu, “perquè
són tres elements indissociables i perquè cal, primer de tot posar-se en marxa”[2] Així
doncs el més urgent és començar i el yoga de l’acció és un mètode que qualsevol
persona, estigui com estigui, pot aplicar.
El primer element, la disciplina o ascesi ens ha de permetre purificar-nos,
ordenar-nos, entre els mil i uns impulsos, en la direcció escollida. Sense
disciplina no hi haurà, per exemple, estona de pràctica, ni la disposició
necessària per a evitar tot allò que ens pot distreure i allunyar de la
pràctica.Evidentment però, no ha de ser una disciplina rígida ni excessiva
perquè aleshores aniria en detriment de la persona, que sempre és més important
que qualsevol altra cosa.
L’autoconeixement, o auto indagació, serà l’element que, en tot
moment, ens reafirmarà en aquesta disciplina en connectar-nos a nosaltres
mateixos i fer-nos sentir si la pràctica escollida és adient o no. Aquest auto
coneixement és necessari per entrar en nosaltres i anar entenent “qui som” o
“què som”, alliberant-nos així de totes les falses imatges que ens hem
construït o de les “autoritats externes” que hem introduït en la nostra
percepció i que sempre ens estan dient què hem de fer o com ho hem de fer.
L’autoconeixement doncs ens ha de desvetllar la consciència del Sí mateix que som
en veritat.
I el tercer element es pot entendre com una acceptació que els
fruits de les nostres accions no depenen només de nosaltres. En tota acció
intervenen sempre elements que quedaran fora del nostre control i que poden fer
que els resultats d’un projecte o d’un treball preparat amb cura, s’esguerrin. Si
no acceptem aquesta possibilitat, patirem. Però també és entendre que si els
resultats de les nostres accions poden ser influïts per factors inesperats,
potser el més important no és perseguir els resultats sinó fer ben feta la part
que ens correspon... I si continuem filant prim podem arribar a entendre que
ens cal una acceptació integral de tot allò que s’esdevé.
[1]Patañjali, Yoga-Sūtra, traduction et
commentaire de FransMoors, Les Cahiers de Présenced’Esprit, núm. 9, Lyon, p. 61
[2]Íbidem
[3]Íbidem p. 62
