diumenge, 18 de març de 2018

El ioga en capítols - Capítol 2-7

El yoga de l’acció(YS 2.1)

Perquè hem patit, recordem que venim del dolor (YS 2.15),hem entès que hem d’introduir un canvi a la nostra vida.El dolor és el gran motor per a fer-nos comprendre que hem de posar llum en la nostra manera de ser i de viure. Per tant, allò que estem buscant, és evitar el dolor futur (YS 2.16). Patañjali ja ens ha marcat la direcció amb la pràctica i el desaferrament (YS 1.12) Ara que ja sabem que ens cal fer alguna cosa i que ens cal deixar de fer-ne d’altres,se’ns proposa d’introduir una metodologia del fer en el nostre viure, el yoga de l’acció (YS 2.1): disciplina, autoconeixement i abandonament dels resultats de les nostres accions són els tres elements que es conjuguen en aquest yoga preliminar o nuclear.

Segons ens diu Frans Moors en el seu comentari als Yoga Sūtra aquest yoga “ha d’acompanyar cadascuna de les nostres accions, cadascun dels nostres pensaments”[1] És la pràctica que ens ha de facilitar una acció intel·ligent, reflexiva i orientada que ens desvetlli a la dimensió conscient de la Vida. I ens fa notar també en Frans que l’ordre en què Patañjali enumera els tres elements és significatiu, “perquè són tres elements indissociables i perquè cal, primer de tot posar-se en marxa”[2] Així doncs el més urgent és començar i el yoga de l’acció és un mètode que qualsevol persona, estigui com estigui, pot aplicar.

El primer element, la disciplina o ascesi ens ha de permetre purificar-nos, ordenar-nos, entre els mil i uns impulsos, en la direcció escollida. Sense disciplina no hi haurà, per exemple, estona de pràctica, ni la disposició necessària per a evitar tot allò que ens pot distreure i allunyar de la pràctica.Evidentment però, no ha de ser una disciplina rígida ni excessiva perquè aleshores aniria en detriment de la persona, que sempre és més important que qualsevol altra cosa.


L’autoconeixement, o auto indagació, serà l’element que, en tot moment, ens reafirmarà en aquesta disciplina en connectar-nos a nosaltres mateixos i fer-nos sentir si la pràctica escollida és adient o no. Aquest auto coneixement és necessari per entrar en nosaltres i anar entenent “qui som” o “què som”, alliberant-nos així de totes les falses imatges que ens hem construït o de les “autoritats externes” que hem introduït en la nostra percepció i que sempre ens estan dient què hem de fer o com ho hem de fer. L’autoconeixement doncs ens ha de desvetllar la consciència del Sí mateix que som en veritat.

I el tercer element es pot entendre com una acceptació que els fruits de les nostres accions no depenen només de nosaltres. En tota acció intervenen sempre elements que quedaran fora del nostre control i que poden fer que els resultats d’un projecte o d’un treball preparat amb cura, s’esguerrin. Si no acceptem aquesta possibilitat, patirem. Però també és entendre que si els resultats de les nostres accions poden ser influïts per factors inesperats, potser el més important no és perseguir els resultats sinó fer ben feta la part que ens correspon... I si continuem filant prim podem arribar a entendre que ens cal una acceptació integral de tot allò que s’esdevé. I potser així, gairebé sense adonar-nos-en, ens obrirem a la percepció o convenciment interior que hi ha una Consciència Superior que és qui,en veritat, està actuant en tot. Serem aleshores una mica més lluny “de la visió estreta de l’ego”, i ens estarem obrint a una visió molt més confiada de l’existència. Perquè fet i fet “nosaltres no som els mestres i per tant ens cal acceptar i honorar allò que ens supera, cultivar l’amor i la generositat” [3])



[1]Patañjali, Yoga-Sūtra, traduction et commentaire de FransMoors, Les Cahiers de Présenced’Esprit, núm. 9, Lyon, p. 61
[2]Íbidem
[3]Íbidem p. 62