La pràctica i el desaferrament (YS1.12) és un principi vital. Un eix transversal, dues constants que hem d’aplicar en tot moment. Davant de tota cruïlla o decisió ens hem de plantejar com aquesta opció afavorirà la nostra pràctica o propiciarà un nivell de desaferrament més profund. Ambdues alhora, sempre unides, dues cares d’una única direcció, la pràctica i el desaferrament constitueixen una actitud integral davant la vida.
La pràctica (YS 1.13-14) és allò que fem, tot allò que protegim en nosaltres per a que la nostra capacitat de concentració, de canalització, vagi arrelant. Igual com el jardiner vigila tot allò que podria minvar, retardar o fins i tot impedir el creixement de les llavors, així els qui som en el camí del Yoga hem de vetllar per fer tot allò que afavoreix un estat continuat de concentració, de percepció conscient, d’atenció relaxada.
El desaferrament (YS 1.15) és, en primera instància, tot allò que hem de deixar de fer per a poder “practicar”. Però també és tot allò que deixem anar: ja sia perquè ja no ens cal o perquè sentim que ens pot destorbar. És l’actitud necessària per anar vers l’equanimitat en l’acció que és una altra manera de definir el Yoga.
El desaferrament és també comprendre què ens lliga, què ens esclavitza o què ens posseeix i alliberar-nos-en.
Pràctica i desaferrament és rendir-nos a l’evidència que les nostres limitacions tenen una funció, que les nostres capacitats poden ser transitòries i que en realitat, aquestes capacitats no són nostres i tot sovint són incapaces o queden desbordades, en front del misteri de la Vida, el dolor i la Mort.
Beatriu Pasarin
Il·lustració 1
https://yogainternational.com/article/view/yoga-sutra-1-12-translation-and-comentary
