diumenge, 22 de desembre del 2019

EL KRIYÂ-YOGA (Y.S.2.1 I Y.S.2.2)

Jeff Foster en la introducció del seu llibre “Más allá del Despertar” diu: "El missatge d'aquest llibre és tan senzill, tan evident i tan present, que la nostra ment mai podrà assolir-lo. Aquest missatge afirma simplement que no hi ha res a "aconseguir" ... "Patañjali, molts segles abans, en els Yoga-sûtra, ens dóna el mateix missatge.
Si no hi ha res a assolir, vol dir que l’únic que hem de fer és deixar-nos anar, deixar-nos portar, abandonar-nos, confiar en el futur i actuar segons les circumstàncies de cada moment. Però la nostra ment té por i vol saber què ens ofereix el futur, vol anticipar-se, i per això fa plans, estableix objectius i s’esforça per assolir-los.

Patañjali en el primer capítol dels Yoga-sûtra ,ens diu que el camí per a transcendir la ment, o el que és el mateix, per assolir l’estat de ioga, és la pràctica i el deseiximent (abhyâsa – vairâgya,Y.S. 1.12) o dit d’una altra manera actuar i abandonar-nos als fruits de l’acció.

Però per abandonar-nos necessitem confiança, una confiança que anirem assolint a mesura que anem coneixent qui som i com funcionem a través de la ment. Per això Patañjali en el segon capítol anirà oferint-nos diferents eines per descobrir pas a pas el funcionament de la ment, i la primera proposta que fa és el KRIYÂ-YOGA.







KRIYÂ vol dir acció, activitat, per tant KRIYÂ-YOGA és el ioga de l’acció; però no una acció qualsevol ni feta de qualsevol manera. L’acció, entesa com a una pràctica de ioga, com una meditació, una pregària, una ascesi personal. Accions que introduïm en la nostra vida perquè ens aportin coneixement de nosaltres mateixos, un coneixement que ens ha de guiar cap a una actitud d’abandó. L’ascesi, el coneixement d’un mateix i l’abandó constitueixen el ioga de l’acció o KRIYÂ-YOGA (Y.S.2.1).

Acció vol dir fer coses, coses que fem amb el nostre cos i controlades per la nostra ment, per tant estudiant el nostre cos i les nostres accions podem arribar a conèixer el contingut mental que hi ha darrere de cada acció.

I si bé és cert que qualsevol cosa que fem posa en evidència el funcionament de la nostra ment, és molt difícil, almenys al principi, estar prou presents per a fer alguna cosa i a la vegada poder observar com la fem. Per això cal dedicar un temps de la nostra activitat diària a entrenar-nos a observar, i és per fer aquest entrenament que farem la pràctica de ioga, la meditació, la pregària... i d’aquesta manera, amb el temps, serem capaços d’estar presents en tot allò que fem durant el dia.

Per observar com actuem i aprendre a conèixer la nostra ment cal saber què mirar i com mirar, per això, al principi, necessitem la guia d’un mestre que amb el seu ensenyament ens faci veure com hem de fer i mirar la pràcticai, si pot ser un ensenyament individualitzat, encara millor. També ens caldrà estudiar els textos adients per entendre el funcionament de la ment, i serà una bona ajuda poder compartir experiències amb altres companys. En definitiva estudiarem tot allò que ens ajudi a obtenir la informació necessària de la nostra pràctica per tal de conèixer la nostra ment i poder assolir un millor coneixement de nosaltres mateixos.







Aquest procés d’experimentar-nos a nosaltres mateixos, de conèixer-nos millor, ens ha d’ajudar a descobrir que nosaltres no som allò que fem, ni som la ment que fa allò que fem, sinó que darrere la ment hi ha un testimoni, que no està afectat per res del que fem.

Prendre consciència d’aquest fet ens porta a donar menys importància a tot el que fem, a allò que ens passa,a tot el que els altres ens fan ... Ens ajuda a prendre distància del dia a dia, a desenganxar-nos dels resultats de les nostres accions i a no estar tan pendents de les accions dels altres. En definitiva que cada vegada tingui menys importància allò que fem i prengui més importància allò que som (Y.S. 2.2)

En la mesura que anem descobrint allò que som, que ens anem abandonant més i més a això que realment som i que la ment es vagi tornant només un instrument al seu servei per poder dur a terme les accions necessàries en cada moment, ens estarem apropant a l’estat en què el “testimoni” s’estableix en la seva pròpia forma (Y.S. 1.3)

Però això tan senzill, és molt difícil d’acceptar i assolir per la nostra ment; per això hem de practicar i estudiar fins a aconseguir-nos convèncer a nosaltres mateixos que som el que sempre hem estat. Per tant, practiquem i practiquem fins a aconseguir la confiança suficient per abandonar-nos a allò que sempre hem estat.




Jordi Nogué









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada