CAPÍTOL 10 – ÂSANA I PRÂNÂYÂMA
Les postures i la respiració són els aspectes més assequibles
del ioga, per tot arreu es veuen cartells anunciant classes de ioga,
il·lustrats, generalment amb fotografies de noies, fent
postures impossibles per a la majoria de mortals. Per no fer referència als nombrosos articles que es troben en
infinitat de revistes, articles que ens prometen solucions miraculoses, només
fent alguns exercicis de ioga.
Aquesta manera de presentar el ioga, ha fet que molta gent
cregui que el ioga consisteix a posar el cos en posicions relativament
complicades, per obtenir no se sap ben bé quin tipus de beneficis. O en el millor
dels casos, es considera el ioga com una
gimnàstica suau, per aconseguir relaxar el cos.
Però realment les postures (âsanas) i el control de la respiració
(prânâyâma), són només dos aspectes del treball més ampli del ioga, que com ja
hem explicat en capítols anteriors està compost de vuit propostes diferents de
treball (astânga-yoga).
Això no vol dir que vulguem treure mèrit a la pràctica de
postures, sinó tot al contrari, però volem destacar que les postures formen part
d'una cosa més gran, i així ens acostem a la seva
pràctica amb una mirada més àmplia. Mirada que
ens ha de fer veure que no és tan important la forma de la postura que fem,
sinó que allò que és important és l'actitud que
tenim en fer la postura.
Aquesta actitud Patanjali la defineix amb la doble
qualitat d'estabilitat i comoditat (Y.S. 2.46). És a dir, per poder dir que
estem fent una postura de ioga cal que hi hagi una atenció plena en allò que estem fent, atenció que ha de procurar que la postura sigui a la vegada estable i
còmoda. I és l'esforç per a trobar aquest
equilibri entre l'estabilitat i la fermesa d’una banda-
al mateix temps que estem còmodes i relaxats,
que ens farà descobrir el significat real de la paraula ioga.
Per donar més profunditat a aquest treball, es procura que el moviment estigui coordinat amb la
respiració, cosa que potencia encara més l'atenció en el que estem fent. I quan
ja es té un cert domini en el treball de postures, podem començar a introduir
el treball amb la respiració o prânâyâma.
Aquest treball consisteix a asseure's en una postura estable
i còmoda, i en practicar alguns exercicis
respiratoris. Exercicis que consisteixen a controlar i/o modificar les durades
de la inspiració, l'expiració i les pauses de la respiració, i tot això posant
una completa atenció, al servei de poder mantenir una respiració llarga i
subtil (Y.S. 2 50).
Aquest tipus de treball ens augmentarà la capacitat de
concentració, i proporcionarà claredat mental, capacitats que contribuiran a
millorar la nostra qualitat de vida.
Jordi Nogué
