diumenge, 11 de juny de 2017

EL IOGA EN CAPÍTOLS CAPÍTOL 10

CAPÍTOL 10 – ÂSANA I PRÂNÂYÂMA

Les postures i la respiració són els aspectes més assequibles del ioga, per tot arreu es veuen cartells anunciant classes de ioga, il·lustrats, generalment amb fotografies de noies, fent postures impossibles per a la majoria de mortals. Per no fer referència als nombrosos articles que es troben en infinitat de revistes, articles que ens prometen solucions miraculoses, només fent alguns exercicis de ioga.

Aquesta manera de presentar el ioga, ha fet que molta gent cregui que el ioga consisteix a posar el cos en posicions relativament complicades, per obtenir no se sap ben bé quin tipus de beneficis. O en el millor dels casos, es considera el ioga com una gimnàstica suau, per aconseguir relaxar el cos.

Però realment les postures (âsanas) i el control de la respiració (prânâyâma), són només dos aspectes del treball més ampli del ioga, que com ja hem explicat en capítols anteriors està compost de vuit propostes diferents de treball (astânga-yoga).

Això no vol dir que vulguem treure mèrit a la pràctica de postures, sinó tot al contrari, però volem destacar que les postures formen part d'una cosa més gran, i així ens acostem a la seva pràctica amb una mirada més àmplia. Mirada que ens ha de fer veure que no és tan important la forma de la postura que fem, sinó que allò que és important és l'actitud que tenim en fer la postura.



Aquesta actitud Patanjali la defineix amb la doble qualitat d'estabilitat i comoditat (Y.S. 2.46). És a dir, per poder dir que estem fent una postura de ioga cal que hi hagi una atenció plena en allò que estem fent, atenció que ha de procurar que la postura sigui a la vegada estable i còmoda. I és l'esforç per a trobar aquest equilibri entre l'estabilitat i la fermesa d’una banda- al mateix temps que estem còmodes i relaxats, que ens farà descobrir el significat real de la paraula ioga.

Per donar més profunditat a aquest treball, es procura que el moviment estigui coordinat amb la respiració, cosa que potencia encara més l'atenció en el que estem fent. I quan ja es té un cert domini en el treball de postures, podem començar a introduir el treball amb la respiració o prânâyâma.

Aquest treball consisteix a asseure's en una postura estable i còmoda, i en practicar alguns exercicis respiratoris. Exercicis que consisteixen a controlar i/o modificar les durades de la inspiració, l'expiració i les pauses de la respiració, i tot això posant una completa atenció, al servei de poder mantenir una respiració llarga i subtil (Y.S. 2 50).

Aquest tipus de treball ens augmentarà la capacitat de concentració, i proporcionarà claredat mental, capacitats que contribuiran a millorar la nostra qualitat de vida.

Jordi Nogué