diumenge, 14 de gener del 2018

El ioga en capítols - Capítol 2-4

Les activitats dela ment


"Actualment encara, els Yoga-Sūtra de Patañjali és considerat com un dels tractats sobre el psiquisme humà més precís, més clarificador i, per tant, més important. La seva finalitat és mostrar que la pràctica de yoga pot modificar profundament la ment humana a fi de viure en harmonia amb els altres i amb un mateix, fet que permet de progressar en un camí d'espiritualitat universal.”[1]

Però Patañjalial al llarg d’aquests 195 aforismes no ens descriu en cap moment què és la ment, només ens parla de la seva condició fluctuant, de la seva necessària canalització i de les seves activitats, que diu són cinc: coneixement just, saber erroni, imaginació, son profund i memòria (YS 1.6). D’aquestes activitats ens diu també que ens poden causar dolor o no. Per tant en sí mateixes són neutres. Tot dependrà de com les emprem o de les emocions que ens suscitin.

La primera d'aquestes activitats és el coneixement just.

El coneixement és correcte o just perquè és fruit d'una experiència sensible directa, de la reflexió o d'un testimoniatge vertader (YS 1.7). És a dir, la primera manera d’obtenir un coneixement vertader és a partir de la pròpia experiència, ja que l'experiència sensible directa ens dóna un coneixement vivencial, tangible i concret. Un coneixement sensible, encarnat.

Si no podem tenir una percepció directa dels fets i som capaços de raonar amb claredat, també podem arribar al coneixement vertader, però aquí ja topem amb una condició: ens cal per obtenir-lo poder raonar amb claredat. Quan ambdós mitjans no són aplicables, sempre ens queda consultar fonts fiables. Segons ens diuen els comentaristes, Patañjali es refereix com a fonts fiables a les Escriptures Sagrades o als ensenyaments dels grans Mestres.





El fet doncs que la primera forma d'arribar al coneixement correcte sigui l'experiència sensible directa és un tret fonamental del yoga que implica:
  • que aquest coneixement és vàlid per a la persona que l'ha experimentat independentment que els altres hi participin o no, el comparteixin o no, el comprenguin o no
  • que aquest coneixement és per a la persona transformador, ja que no es tracta d'una mera especulació intel·lectual, sinó que implica una experiència vital que abasta totes les dimensions del seu ésser i que deixa per tant, una empremta. No es tracta d’un coneixement que d’aquí uns anys podria acabar oblidat, sinó que es tracta d’un coneixement que s’incorpora a la vivència nuclear de la persona i resta com a pedra de toc de la seva experiència.
Per tant aquest tipus de coneixement és, en sí mateix, una font d'esperança i de llibertat. D’esperança perquè és una “veritat”. De llibertat perquè deslliura de falses autoritats o d’autoritats “externes”.

I tanmateix aquest coneixement just és una activitat mental que tal i com ens indica el sūtra 1.2 igualment ha de ser canalitzada a fi d’assolir la revelació de la Consciència veritable (YS 1.3)

Beatriu Pasarin


[1]Patañjali, YogaSūtra. Traducció i comentari FransMoors. Les Cahiers de Présenced’Esprit, 2007, p.11