ESTEM
ATRAPATS
La vida, és acció,
sempre estem fent alguna cosa: treballem, viatgem, mengem, juguem, dormim....I
tot això ho fem amb el nostre cos, no podem fer res sense el nostre cos, no
podem estar a cap altre lloc que no sigui on està el nostre cos. En aquesta
vida estem atrapats en aquest cos.
Per fer funcionar aquest cos
disposem de la nostra ment i de les seves activitats. La nostra ment és la que
disposa dels sentits que ens permeten captar el món que ens envolta. També
disposa de les eines necessàries per moure el cos, per fer-lo parlar, i
interactuar amb l’entorn.
La vida, la podem veure com un exercici de constant relació entre un entorn proper, el nostre cos, i un entorn
extern, el món que ens envolta. Cada cosa que fem té un impacte en aquest món
que ens envolta, el modifica d’alguna manera, i a la vegada tota alteració en
l’exterior també té un impacte en el nostre cos, impacte que captarem d’alguna
manera.
Aquest impacte del món exterior en el nostre cos el podem
percebre de moltes maneres, depenent de la naturalesa de l’alteració produïda
en l’exterior. Així, per exemple, captem el soroll d’una ciutat, o el silenci
d’una muntanya, la calor de l’estiu, o el fred de l’hivern; o, si es tracta
d’un altre tipus de canvi, podem sentir l’estimació d’una mare, o el dolor de
la pèrdua d’una persona estimada, la seguretat d’una feina estable, o la por
que genera la seva pèrdua.
L’efecte que aquests impactes produeixin en nosaltres és el
que determinarà el nostre tipus de vida. Per exemple, la mort de la parella per
una persona determinada, pot suposar caure en una forta depressió, mentre que
per una altra persona li pot suposar un esforç de superació que la porti a
descobrir nous horitzons.
El que el ioga ens proposa és aprendre
a desenganxar-nos d’aquests senyals, d’aquests sentiments, que siguem
capaços de veure i viure totes aquestes emocions de la vida com a simples
senyals del què passa en el nostre entorn. I com podem
aconseguir això?, fent alguna de les pràctiques que el ioga ens proposa
(Y.S. 1.12), amb constància i durant
molt de temps (Y.S. 1.14). D’aquesta manera anem desenvolupant
l’actitud necessària per a poder viure una vida en pau i felicitat(Y.S. 1.16).
Jordi Nogué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada