UN DIA QUALSEVOL
“Les 6 h. 30, sona el despertador. Quina mandra, però
no puc entretenir-me, m’aixeco, em dutxo, em vesteixo... Preparo l’esmorzar,
crido els nens, procuro que no s’esverin massa, els dono l’esmorzar, miro que
no es descuidin res, agafo el cotxe, porto els nens a l’escola. Vaig a la feina, suporto la cua de cada dia,
corro per no arribar tard...
Avui no és un bon dia, hi ha mal humor, estem a finals
de mes i els números no són els que ens esperàvem, es nota l’ambient tens. Sort
que ha vingut en Joan, ha entrat amb un somriure a la cara, ens ha explicat un
acudit i tots hem rigut una estona; llàstima que no vingui més sovint.
Hora de plegar. Agafo el cotxe, altre cop cues, cada
dia és pitjor. Per fi a casa! En veure’m el meu fill petit ve corrent, se’m
llença al coll i em fa una abraçada que quasi em tira a terra. Em vol
ensenyar què està fent, ens asseiem en
el sofà, m’explica què ha fet avui. El cansament s’esvaeix, el cor s’eixampla,
em sento en pau.”
Durant el dia la nostra ment va prenent la forma que
l’entorn li dóna en cada instant: els nens, el trànsit, la feina...i ens deixem
portar per les circumstàncies de cada moment; no som nosaltres, som l’entorn
(Y.S.1.4)
Hi ha moments en els quals disminueix la pressió
exterior i som més nosaltres mateixos: quan riem, quan ens sentim estimats. Són
moments que la nostra ment s’allunya de l’exterior i s’apropa més a la nostra
essència, són moments en els quals ens sentim més feliços, més en pau.
El ioga és un dels camins per aprendre a aturar
l’exterior per tal que es pugui manifestar la nostra verdadera essència.
(Y.S.1.2, Y.S. 1.3)
Jordi Nogué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada